Dorkis Pérez, de fintes i escaires

El futbol té un component estètic important. No podem negar que en un esport on prima el highlight, l’entrenador vulgui jugadors “amb toc” a la plantilla. Però, i quan un jugador junta en un perillós còctel una qualitat gairebé insultant amb la capacitat per incidir en el plantejament del rival i el marcador? Aquest és el Dorkis Pérez, extrem del Juvenil A que, després d’un any fora, torna a l’Apa. “Necessito trobar-me amb la meva gent, amb el barri, amb els amics”, comenta.

Amb una figura lleugera, el Dorkis intenta amagar el que, en tres o quatre tocs, ja és inevitable. De peus trapelles, beneït amb una tècnica depurada que no s’ensenya als entrenaments sinó al carrer Blai sota el paraigua de la intuïció i la diversió, els seus recursos al camp estan deformats per l’edat i el talent: el regat com a escapatòria constant, com a modus operandi. “A mi em diverteix la finta. Un partit clau per la temporada i fintar”, manifesta entre somriures.

Per sobre de qualsevol definició que els seus entrenadors puguin donar, ell és un regatejador que entén els reptes que el rival planteja. L’esperit lúdic del futbol, fet que tendeix a oblidar-se a mesura que un creix i busca més pragmatisme, preval en el Dorkis per sobre de qualsevol altre, pel que es dedica a flirtejar amb el regat, les fintes i les sotanes. Escorat a la banda esquerra, els seus recursos es fan tan grans que el Gerard Trives, el seu entrenador, no pot fer més que somniar. Els seus companys d’equip, al contrari, volen ja despertar del somni en què els confirmaven el seu fitxatge per tornar a jugar tots junts. “Tots som conscients que tenim una gran plantilla. I ens considerem una família. Volem millorar els resultats de la temporada passada i ens esforçarem fins al final per l’ascens a Preferent”.

Amb la majoria d’edat complerta i aquest com el seu quart any al club en una segona etapa, el Dorkis és un altre dels nens pròdigs del 2002, encara que no deixa de ser un “nen”. En la seva condició de juvenil, de les seves cames fines però fortes com un cable surten xuts cap a l’escaire. Perquè només busca l’escaire. I ho aconsegueix. Això, o s’escapen per dalt. “L’entrenador espera progressió i millora. Asseguro donar el 100%. Tinc moltes ganes per començar i des del club m’han confirmat un projecte esportiu il·lusionant, un amb què sentir-me a gust i seguir creixent com a jugador”, declara.

Resulta fascinant apropar-se als jugadors del nostre futbol base i descobrir a aquells que són realment bons, però que intueixes que ho seran encara més. El Dorkis torna a La Satàlia, i encara li queda molt futbol pendent, però ja ha aconseguit deixar-se caure com un dels més futuribles pel primer equip. Ha de ser-ho. I no, com tot privilegiat, el Dorkis té el poder de fer creure a la resta que poden sortir jugadors similars quan, en realitat, només podem admirar i riure després del seu regat, exactament tal com fa ell.


*Aquest text forma part de la nova secció informativa del CE Apa Poble Sec, Cromos, on presentarem bimensualment diferents jugadors del club.